La grua despenja l’estàtua. No aplaudeixo.
—Potser abans era millor —dic, i no m’hi entretinc gaire.
He vist caure altres estàtues. Sempre igual: una corda, un coll, un cop sec. Els buits em molesten.
Critico els carrers, els governs, els metges, els industrials. De la meva immobiliària, no en dic res.
La grua se’n va. La plaça queda igual. L’aire té més bon gust.
© del conte: Joan Guerola, 2026
Girona, 19 de gener de 2026
Usuaris que han visitat aquest lloc : 626
Visites que ha rebut aquest lloc : 1998