Sona el timbre del pati. La cridòria travessa el passadís com un tall. Els alumnes s’amunteguen a la porta. S’empenyen. El professor Josep Lluís impedeix que Ian Mateus surti.
—Vull parlar amb tu. No paro de rebre incidències.
—Aparta’t o et clavo dues hòsties.
Prem les dents i el deixa passar. Es queda sol a l’aula. S’asseu amb una sensació d’alleujament com si unes mans li traguessin tensió dels músculs.
A classe, Ian Mateus interromp. Aixeca el braç, exigeix la paraula. Quan la té, canvia de tema. Riu. Es gira cap als companys. El professor s’atura. Torna a començar. Ian parla per sobre. Ningú no el fa callar.
Les incidències s’acumulen. El tutor cita els pares.
Arriben junts. S’asseuen amb els braços plegats. Escolten sense pressa. El tutor repassa expulsions, advertiments, faltes de respecte. Els pares diuen que a casa no els fa cas. Que què hi poden fer ells.
El tutor mira els informes. Prem les dents.
—El seu fill és un torracollons.
Alça els ulls.
—I vostès també.
Dies després, espera amb una recepta a la mà mentre li prenen la pressió.
© del conte: Joan Guerola, 2026
Girona, 23 de març de 2026
Usuaris que han visitat aquest lloc : 1373
Visites que ha rebut aquest lloc : 3838