Trepitges amb suavitat la punta del peu de l’Empar. Ho repeteixes. Aiii, aturat. Mira que ets!, diu. Riu. No aparta el peu. El seu home us clava els ulls. Arrufa les celles. Prou, prou, fes alguna cosa, Ricard, diu l’Empar. El seu home enrogeix. Diu:
—No!
Us continua mirant fins que per fi acabes el joc.
L’endemà, et dic:
—En Ricard es va posar molt gelós. No deixaves en pau a la seva dona. Per què coquetejaves?
—Qui jo? No recordo res —respons.
—Tu recordes el que vols.
© del conte: Joan Guerola, 2026
Girona, 5 d’abril de 2026
Usuaris que han visitat aquest lloc : 1378
Visites que ha rebut aquest lloc : 3859