N’hi haurà prou amb la llarga flama de l’espelma, al costat de la finestra desballestada, per guardar la 35 mm que duu a sobre. Després, despullar-se i ficar-se al llit sense despertar la dona, es diu de tornada d’un sopar d’amics.
Dies després, al final de l’enterrament, les gotes del xàfec li aigualeixen les llàgrimes i li deformen la visió. Quan surt del cementiri, camina fins al cotxe i hi entra. De seguida s’acomoda al seient; després, posa sobre el volant un braç i, sobre ell, el cap.
Qui la degué assassinar? Ni els sospirs ni el repiqueig de les gotes aconsegueixen afluixar-li les tensions. La llumeta de la guantera l’estimula a agafar la petaca de plata plena de whisky. Com que és al fons, primer aparta la pistola. Beu un glop per ser capaç d’enfrontar-se a la imatge del rierol de sang que, en l’aire de la nit i entrant per la finestra desballestada, agitava la llarga flama com una bandera.
Engega i surt disparat, grinyolant les rodes que fereixen la pluja. Condueix parlant per telèfon per demanar al tinent Cuff que, abans no fugi, interrogui i detingui J. Best, antic amant de la seva dona.
Segueixen els grinyols de pneumàtics en els revolts d’una carretera estreta. Una camioneta, en ple revolt, l’obliga a frenar en sec per no xocar o caure a un barranc. Continua veloç. Davant de la residència, agafa la 35 mm i entra amb precaució. Al cap de poc, se senten dues detonacions.
Les úniques captures de càmera són a l’exterior i a l’entrada de casa. La policia no troba pas el cadàver. Sense testimonis, sense pistes: mòbil, cartera, targeta de crèdit, carnet de conduir, claus… Els homes d’en Cuff busquen per tot arreu, fins als abocadors d’escombraries. Ni rastre.
© del conte: Joan Guerola, 2025

Girona, 12 d’octubre de 2025




Usuaris que han visitat aquest lloc : 335
Visites que ha rebut aquest lloc : 952