Fa deu dies que sóc en una comuna del nord del país, a la vora del desert, amb mines de coure, argent i or per tot arreu. Diners, delinqüència, droga, gossos rovellats i gats escardalencs a les runes. No paren les sirenes de bombers, ambulàncies i carrabiners.
Camino sense pressa, arran de les parets. Impossible trobar pau en un poble sense campanes, i en una comuna coberta de pols. Per comprar roba o anar al cinema he de travessar uns turons i baixar cap al mar fins a arribar a una ciutat. Per ara no tinc auto. Depenc d’altres.
Ficar-me en negocis no m’atreu. Si me’n vaig, al nord ja no hi ha més províncies.Travessar la frontera tampoc no és una opció.
Tant vagar cansa. El meu somni, tornar a veure els fills.
© del conte: Joan Guerola, 2015
Girona, 31 de gener de 2015 / 15.08 h
Usuaris que han visitat aquest lloc : 767
Visites que ha rebut aquest lloc : 2554