Una gavina vola en el capvespre jugant amb la tramuntana. Planeja. Puja. Baixa. Es deixa emportar per la força del vent que esquerda la pell. Travessa un núvol prim i allargat. El vent l’esfilagarsa.
Descansa en qualsevol lloc. Dorm. Un sol raig trencat li escalfa un instant l’ala.
L’endemà, es cruspeix una de les orenetes tot just arribades. Enyora la melodia del seu cant i el vol juganer dels matins. El seu cant es va esborrar. El pesar, no.
© del conte: Joan Guerola, 2026
Girona, 1 d’abril de 2026
Usuaris que han visitat aquest lloc : 1378
Visites que ha rebut aquest lloc : 3859