Foto: Europa Press
L’amic blaver (gesticula amb les mans obertes)
L’altre dia ja us vaig dir que em dieu l’amic blaver i, tret que haguera sentit simpaties pel blaverisme durant un temps, no ho sóc. No em sap greu, en absolut. Gens, us ho promet, però sempre em pregunte per què a uns se’ls diu el malnom a tothora, i no els diuen el seu nom.
En Bosch (alça la mà per a frenar-lo)
Per entendre’s de pressa. Però, home, sí que és veritat. Tens tota la raó. Tu et dius Vicent Miralles i Pujades.
L’amic blaver
Doncs, sí, així és. Crec que els pares van posar a tothom un nom o dos, i hi ha gent que mai no els fan servir. Ni tan sols un dels dos, ja que tenen on triar. Els que està clar és que qui faça servir malnoms amb els altres, hauria d’acceptar, i no saber-li greu, que n’utilitzen amb ell.
En Bosch
Això és veritat, amic blaver. Si més no, és just. Fixa’t que a una dona li deien la ‘mitja-figa’. Has parlat amb la ‘mitja-figa’?, em va preguntar un home una volta. I vaig quedar ben desorientat. Xe, sí, eixa del carrer nou. I jo, fet un balòstia sense entendre el pobre home.
Pep Amagat
A mi també m’han dit a voltes ‘escondido’. Als valencians ens agrada molt usar malnoms i inventar-nos-els: és quelcom inherent a la nostra condició valenciana. Sobretot, en pobles. Diria que tots tenen un nom i un malnom. Els malnoms arriben a la gent per diverses vies. Potser per herència dels pares, si algú dels seus avantpassats li deien ‘calores’, el fill potser també serà ‘calores’. Altres tenen els seus orígens en alguna característica de l’aspecte físic extern. Molt comuns són el Roig, el Ros, el Tort, el Rull, el Moreno, el Blanc. Altres tenen l’origen en una simple anècdota, de per si sovint estúpida.
L’amic blaver
Emparar-se en no sé quines dubtoses raons com ara creure’s d’una classe intocable, encara que de fet no ho siguen, pot ser indicador de racisme envers altres. Si als valencians ens agrada usar malnoms, tothom ha de tragar amb ells. Els els diem a una altra persona, i rara és la persona que se’n posa un a si mateix. Qui vulga que no li’n diguen, afirmant-ho directament o veladament, deu ser perquè es considera d’una elit de màxim nivell i de la qual està prohibit parlar malament. Llavors que no en diga, de malnoms, que no participe del joc. O siga, si en dius, accepta que te’n diguen. El que no val, torne a dir, és creure que hom pertany a la part alta de la jerarquia, raó per la qual està exempt de malnoms; ah, i la resta ho acaten de manera natural. Aquesta jerarquia promociona de manera més o menys conscient enfrontament entre la gent de classes de baix.
En Bosch
Ho defenses com si t’hi anara la vida. Encara que tens tota la raó, t’hauria de relliscar més.
Pep Amagat (posa la mà per sota la barbeta per recolzar-la)
Hom desitja que es faça justícia i al final queda el que queda. Vull dir que s’aconsegueix el que es pot. L’amic blaver està molt encertat, o tots moros o tots cristians.
En Bosch
Això dels malnoms és imprevisible. En el poble de mon pare, tot el món té algun malnom. Alguns, dos o tres. Hi ha un imbècil que amb el seu caràcter impulsiu és insuperable a l’hora de treure malnoms a la gent i aconsegueix que se li queden per sempre. No considera les conseqüències imprevisibles a l’hora de pensar si ferirà l’altre. A un li va treure el malnom de Josep ‘Boca-rap’ perquè segons ell anava amb la boca mig oberta. A un altre li deia Ricard ‘No-pares’, perquè de vegades quan ho feia amb alguna, aquesta li deia això. A tots els trobava alguna coseta. Crec que poden arribar a fer gràcia, però en general a l’individu eixe el considere un irresponsable que no té ni un pèl de trellat. Sembla com si una volta inventats, el tio tinguera la satisfacció de sentir-se alliberat. Potser els tenia ganes a Josep i a Ricard. Es venja amagat darrere la invenció d’un malnom sense rumiar-ne les conseqüències; igual es queda tan fresc, el malparit.
L’amic blaver
La seua capacitat de creació és gran, però podria dedicar els esforços a alguna cosa més creativa que no a riure-se’n de la gent. Els malnoms són com crítiques comprimides, de mal gust i ofensives. Per a mi és una burla cruel dir-li i identificar algú amb l’etiqueta ‘Boca-rap’. La capacitat de sorprendre és desafortunada. Algun dia la gent el jutjarà i li dirà a ell algun malnom, que a poc a poc anirà agafant cos. Tindrà el problema que si se’n riuen d’ell, faltarà saber la reacció. Si es tufa, que es fota perquè ell també ha dit malnoms als altres. S’haurà d’aguantar. Anirà bé recordar-li que per on parles, passes. Potser el malnom el desil·lusione, ja que no està a l’alçada dels seus. Tant li fa, de fet serà un malnom. I prou. No es tracta d’entendre’l sinó de riure-se’n.
En Bosch
Xe, vaja quina manera de matar l’avorriment i la monotonia. Mira que a un home dir-li ‘Engendro’ i a un altre ‘Tracaleo’… Hi ha cada malparit que no veges. I el curiós és la gent que ho repeteix sense complexos, còmplice del joc.
Pep Amagat
Ja ho he dit, als valencians ens agrada això dels malnoms. Fer el burleta i posar-nos amb els altres. A mi m’han dit ‘fuster’ perquè l’avi era fuster i ‘català’ pel meu catalanisme. Que hi hem de fer! Veritat, amic blaver? A la dona de Franco no li deien ‘la Collares’?
Pau i bé
