Ha descarregat un bon ruixat aquesta nit. La pluja ha fet caure pètals d’acàcies i flors de castanyer. Les acàcies han fet una vorera com una estora de pètals blancs i de groc carabassa, i les flors de castanyer han fet una catifa de pètals blancs i rosats. Sap greu trepitjar-les mentre vaig a la feina. Obro l’ordinador i em trobo un email de l’amic blaver que em diu:
A l’estimat Bosch,
Hem d’eixir de l’estancament i del desgavell. Hem d’evolucionar i aclarir-nos com a poble. Si per estar dividits ens encallem, ens podrirem junts. En canvi, si les coses les fem conjuntament, són més fàcils i ixen millor.
Tens raó, Bosch, quan dius que no hem de llençar acusacions contra els catalans endebades. A voltes només pressuposicions verinoses. I no podem llençar-les si primer no saben el que tenim per ací, si primer no ens treiem la merda dels dits. Si nosaltres no en traiem l’aigua clara.
Enguany altra volta, jo fart de polítics corruptes, anem d’eleccions autonòmiques i ara d’ eleccions europees. No sé a quin partit votar, Deu meu.
Les cares dels candidats, quines cares d’incògnita, cares d’ineptes que no saben resoldre ni un problema de matemàtiques de conjuntos.
Continue sense saber a qui votar.
I els diaris, els pocs que hi ha que no donen suport al PP, tenen més columnistes i opinadors que quasi votants. Com és que hi ha tanta gent que pensa molt i molt, i que escriu molt també!
Per què hi ha tanta gent que escriu en mitjans informatius, no controlats pel PP, tanta gent que parla i parla en tertúlies, que delibera i parla una vegada i una altra en assemblees?
No són minsos i febles els fruits que n’aconsegueixen? Es noten els resultats en nivell social? Que falla que no es veuen més canvis? Sí, ja sé que no se’ls pot retreure res perquè ells no tenen el poder.
A més a més, existeix el perill latent que, després de parlar i debatre, que després de tants esforços, no s’avance en cap sentit concret. O pitjor encara, que hi hagi escissions i separacions perquè acostuma haver-hi algú que diu: com no hi estic d’acord me’n vaig o bé forme un altre grup, o coses per l’estil. Potser eixa gent vol més protagonisme que altra cosa.
No serà que es cau en l’excés d’opinions, en l’excés de voler ser tan demòcrates (primàries, assembles, convencions de partits establerts al poder) que a l’hora de veritat no es treu l’entrellat i tot es queda en no res?
És evident que n’hi ha molta gent que escriu perquè hi ha més marge de llibertat que no pas en la dreta on tothom segueix l’estela del pastor principal, sense possiblitat de discrepar-hi, de portar-li la contraria. Són monocolors
He de dir que no sóc de cap partit: ni de dreta, ni de extrema dreta, com alguns m’han dit pel fet de ser blaver. Tampoc sóc d’esquerres. Òndia, quin tipus de perfil, més estrany, em va dir un home. En canvi, tu, Bosch, em comprens, veritat? N’estic fart dels abusos contra el meu país per part del govern de la meseta, sí, el govern del centre que ha fet un estat cutre i retardat. No sóc espanyolista. Saps, per ara només sé que em sent enganyat pel PP, ens han tocat bé el boix, com deia l’àvia. Què, qui i com han dividit els valencians? Per què no s’eliminen ressentiments i guarim ferides, per què no trobem punts de trobada, punts d’acord pel que fa a la llengua i pel que fa al nostre futur? Per què en la llengua a tothora estem en el ball de sigles AVL, RACV,DNV? Tot açò em pregunte sovint. No trobe respostes.
“Això dels catalanistes al País Valencià, barbaritats, vota el PP i voràs com fa una neteja de categoria”, em van dir les passades eleccions. Jo, i d’altres, hem estat víctimes, ens van engalipar. Els hauria de caure la cara de vergonya els que fan això.
I em pregunte què passarà si vote el PSPV-PSOE. Tampoc me’n fie. Defensaran els valencians o aniran a favor del nacionalisme castellà també? Els representats d’aquests ens ignoren, ens desvaloritzen i ens menystenen. No debades som un país conquistat per ells, els castellans, no és així? Com eixir del cercle viciós PP i PSPV-PSOE? Jo sé, amic Bosch, que tu i jo no tenim capelletes no som ni un blaver ni l’altre antiblaver: som valencians. Jo respecte i tolere a tothom i, per damunt les diferències polítiques i de pensament, hi ha una cosa que tinc primer que res: som valencians.
Però a qui vote? A Compromís? No sé, no ho tinc clar. Un blaver que vote a eixe partit, i què passaria? Tu que opines, Bosch? Tanmateix, de més grosses se n’han vist, veritat? Anem a vore, en les darreres autonòmiques vaig votar PP que deia que defensaria els valors autèntics valencians. Resultat: han gastat energies a atacar catalans de tant en tant, a embutxacar-se diners i defensar Espanya. I al poble valencià, quan? Què han fet per ell? TVV tancada, no sé quantes escoles en valencià eliminades, llauradors i industrials abandonats, molts valencians a l’atur… Ja veiem, ja! I ells no ho veuen?
A més a més, he de votar PP només per no votar partits, com ara Compromís? Només per aquesta raó? No hi ha una raó de pes per procedir així.
Ja he vist el resultat, ja he vist l’obra del PP: res pel poble valencià, tot per Espanya. Potser el PP n’està orgullós del que ha fet però a mi no en torna a prendre el pèl. Vaja, sí que estem bé! Hauria de de treure el nas per vore que diuen els de Compromís, si més no la Mònica Oltra té pebrots per enfrontar-s’hi als peperos, sí senyor, ben fet. L’amic Bosch diu que s’ha de trencar el bipartidisme, que haurien d’entrar partits xicotets, com va passar a Catalunya fa una o dues legislatures. N’he de pensar força, ho he de meditar el que calga: no vull fer com els vells del poble que voten a qui paga la pensió.
Potser sóc independentista i no ho sabia: al capdavall el blau sempre ha estat un símbol per a mi, també hi ha blau en la bandera independentista. Ben mirat, caram, que més dona un tros de blau més que menys. Fixa’t, tan de pensar i discutir pel blau i ara el porten els independentistes tan catalans com d’ací.
Cada volta tinc més clar que vull votar qui defense els interessos, el benestar i la llengua dels valencians. Per res del món sóc antivalencià. Com he d’anar contra el meu país?
Pau i bé
