Tot s’acaba

Si no em pagues la factura, et denuncio. Coi. No se t’acut res millor que dir-me que no vens habitatges, crida el pèrit per l’auricular. Mal que em pesi, has de pagar els deutes. L’ofec torna al cos del constructor. Parla des d’un altre telèfon. Li venen arcades. Corre al lavabo. Vomita.

Ja hi tornem a ser. Repòs i medicines. Des que no ven habitatges, la madrastra no li cuina verdura. Li’n feia des de petit, per les intoleràncies a la proteïna càrnia. Quan venia força habitatges, la madrastra perfeccionava els guisats. Tothora trobava la taula parada. Què se n’han fet, d’eixos plats? Què se n’ha fet, de la rutina d’obres i de factures abonades? Res és igual. Al judici, el fiscal presenta un expedient: factures impagades. El sentencien a un any i dos mesos de presó.

Abans d’endur-se’l, la madrastra s’hi acosta per fer-li un petó. Ell vomita. Li cau a la cara. Després, li empastifa amb la mà el jersei de llana que li havia comprat quan venia tants habitatges.

© del conte: Joan Guerola, 2015

Girona, dimarts 17 de febrer de 2015