Encara no

Les ràfegues de mestral sacsegen les olives. Subjecten els peçons a la branca. Aguantar. Encara una mica més.

Al voltant, les altres cedeixen i cauen. El terra les rep. El vent les arrossega. S’arruguen. El temps les esborra. Així de ràpid s’acaba tot?

Un cop sec contra el tronc. Els cops de pal de l’amo.
Sacs plens es porten cap al trull. No serem nosaltres. Encara no.

L’aire porta olor de terra humida. La branca cruix. Com si es volgués esqueixar.
Aguantar. Som dures. Som oli encara per néixer.

La vida dura això: un cop de vent, una mà que arrenca.

El mestral torna. Quan ens toqui, que sigui de cop. Caurem aviat.

Girona, 9 de novembre de 2025