El set portava la pilota amb el peu esquerre. Se la enganxava com un xiclet. Es va girar a un costat, però es va esfumar per l’altre. Va clavar a terra els dos contraris. Corria tan de pressa que se li acabava el camp. Li van donar patades als peus, li van estirar la samarreta i li van esgarrapar els cabells.
Els cabells arrencats van surar lentament fins als àngels. Els van recompondre, i l’àngel missatger va baixar a terra per tornar-los al cap del set.
El set variava de ritme i driblava rivals com soldats de goma fets miques. Igual que un ratolí amagat darrere la pilota, el volien aturar a trepitjades. Se’ls escorregué pels forats del bosc de cames defensores. Es va plantar davant d’un desesperat porter. Va aixecar la pilota, que va dibuixar una paràbola per sobre. En perdre força, va baixar fins a caure mansament a les xarxes.
El set va entrar a la porteria, va buscar el trosset de formatge en un racó.
© del conte: Joan Guerola, 2026
Girona, 6 de gener de 2026
Usuaris que han visitat aquest lloc : 626
Visites que ha rebut aquest lloc : 1998