A set anys em perdo en una andana de l’estació de Girona. El pare marxa cap a l’exili. De casat, la dona em gira l’esquena al llit. Altres dones em van al darrere. Res positiu. S’endú la nena. Perdo la feina. Em desnonen del pis. No hi ha places a l’alberg.
Travesso el coll sobre un raïl de la via. Arrenca el comboi al baixador de Fornells. El rugit s’acosta. Trenta segons. La roda de ferro li ha de tallar el cap.
© del conte: Joan Guerola, 2026
Girona, 2 d’abril de 2026
Usuaris que han visitat aquest lloc : 1378
Visites que ha rebut aquest lloc : 3859