Canvi efímer d’amant

Havien tancat la porta per dins. La fressa de l’aigua i el frec dels queixals del molí hidràulic ofegaven l’alè dels cossos.

El moliner jubilat només va identificar el cos de la noia. Segons ell, pels voltants només hi passaven els del motocròs i un jove pagès amb tractor. L’inspector en cap Canet el va descartar. No semblava capaç d’escanyar ningú. Més endavant, hi van tornar. Les claus del molí només les tenien l’alcalde i ell, que hi havia treballat tota la vida. De tant en tant hi entrava a donar un cop d’ull. No havia perdut mai les claus. De vegades, però, s’adormia al sol. L’inspector en cap Canet es va quedar les claus.

Mentrestant, l’ajudant Moltó va parlar amb el jove pagès. Aquella tarda, segons ell, el tractor era al taller. El camp del costat del molí l’havia llaurat el dia abans. L’endemà, Canet va interrogar el jove pagès. Va dir que no havia sentit res. Que havia sortit amb la noia. Que al molí, ella sempre tancava per dins. 

Aquella tarda, l’inspector en cap Canet va tornar sol al molí. La porta encara tancava per dins. Va mirar la roda. L’aigua empenyia sense aturar-se. A la vora, una corda vella, humida. Canet no va tocar res. Va tornar a tancar.

© del conte: Joan Guerola, 2024 

Girona 30 de juny de 2024