El Facebook, matisos de solitud.
—Roger, la taula tres del menjador —diu la Maribel.
En Roger porta vi, graciosa, llesques de pa i tomàquet. Els serveix verdura; després, sardines a la planxa amb all i oli. Hora de dinar de treballadors del polígon.
Ella treu plats fumejant. En ajupir-se a servir en altres taules, la faldilla blau fosc se li’n puja pel darrere.
La Maribel els porta un didalet als de la taula tres. El tipus aixeca els ulls. En deixar-lo a taula, la mira com qui descansa un instant. Una companya diu que tant li fa si la miren.
—Estàs lliure per anar a fer un vol? —li demana en Roger.
—Ens trobem pel Facebook, d’acord?
La Maribel desmunta la taula del tipus. A les estovalles de paper hi troba escrit: m’agrades. Amb els capcirons dels dits ressegueix els números del telèfon mòbil.
La puntualitat de l’engany. El Facebook no és per tres.
© del conte: Joan Guerola, 2026
Girona, 1 de febrer de 2026
Usuaris que han visitat aquest lloc : 709
Visites que ha rebut aquest lloc : 2334