Si no em pagues la factura, et denuncio. Coi, no se t’acut res millor a dir-me que no vens habitatges, crida el pèrit per l’auricular. Mal que em pesi, has de pagar els deutes, torna a ficar l’ofec en el cos del constructor que parla des d’un altre telèfon quan de sobte li vénen arcades i corre al lavabo a vomitar. Ja hi tornem a ser!
Repòs i medicines. Des que no ven habitatges, la madrastra no vol pas cuinar més verdura. Li ho havia fet des de petit per les intoleràncies a la proteïna càrnia. Quan ell venia força habitatges, la madrastra va perfeccionar més els guisats de verdures. Tothora ell trobava la taula parada amb menges exquisides. Què se n’han fet, d’eixos plats? Què se n’ha fet, de la rutina de veure obres i obres, de signar factures que s’abonaven? Res és igual.
En el judici com a imputat, el fiscal té un expedient amb factures que ell no ha pagat, a més a més d’estar imputat per rebre favors de l’alcaldessa. El sentencien a un any i dos mesos de presó. Abans de portar-l’hi, se li acosta la madrastra per fer-li un petó en el moment que ell té vòmits, que cauen sobre la cara d’ella. En acabat, ell li empastifa amb la mà el jersei de llana que li havia comprat quan que venia tants habitatges.
Dimarts, 17/2/2015. 15.17 h
© del conte: Joan Guerola, 2015
Joan Guerola
