En Pere Juvenal mira el sucre amb naturalitat. Punxa la insulina. En la discoteca beu aigua. Balla a la pista sense parar, fa molta gresca. Sense mirar mòbil. Algú li diu que es deu haver begut cinc cubates. Es diverteix sense gota d’alcohol. Cap bitxo raret. Ni és algú que doblega una camisa que no tornarà a fer servir.
Va al cinema o al bar i demana aigua. Va contracorrent, i què passa?
—Va, pren una canya —diu un amic—. Per una vegada segur que no passa res. No sé com pots aguantar.
—Puc fer el mateix que tu sense el que hi ha dins del got —diu en Pere—. L’alcohol és perillós per mi.
—Però encara que sigui zero.
—D’acord, zero. Vens a fer una caminada per la muntanya amb paisatges preciosos.
—Ets l’hòstia, portes el tractament al peu de la lletra.
En Pere viu amb la diabetis com l’amic viu amb el càncer de pròstata. No miren cap als voltants.
© del conte: Joan Guerola, 2026
Girona, 18 de setembre de 2026
Usuaris que han visitat aquest lloc : 3847
Visites que ha rebut aquest lloc : 8995