Aguanta el poema amb les mans. No vocalitza ni entona la veu. Salta les rimes i la musicalitat. S’empassa paraules i n’inventa. De pressa arriba a la fi. Abaixa els braços i el poema. Gira el cap a un costat. Ja està, diu. Per fi, acaba amb les mirades. Ni que ells hi sortissin.
Instants que es fan llargs. Algú aplaudeix. Uns s’hi agafen.
© del conte: Joan Guerola, 2026
Girona, 1 de setembre de 2026
Usuaris que han visitat aquest lloc : 3588
Visites que ha rebut aquest lloc : 8531