—Puc anar a pixar doña Consuelo? —pregunta la Pepa.
—No, no et deixo anar—respon ella.
Dues llepones de l’escola unitària informen que no li doni permís. Potser agafa el camí i se’n torna al mas.
—Vine a llegir a la meva taula.
Li posa una cartilla. Dreta al seu costat, la Pepa fa una lectura mecànica de desxifrar lletres. Les confon. Cap cot, amb la mirada fixa a terra. La mestra li estira l’orella. La nena canvia paraules. Estiró de cabells.
—Mira, mira aquestes petites, ja saben llegir. Tu ja tens deu anys i amb prou feines en saps. Perds les energies anant i venint del teu mas cada dia. Saps sumar una mica, però no sap restar.
La mestra li lliga la mà esquerra a una bossa, i l’obliga a escriure amb la dreta.
Es pixa a sobre.
La mestra la castiga a agenollar-se sobre un petit sorral, de cara a la paret i sense pati.
© del conte: Joan Guerola, 2026
Girona, 16 de juny de 2026
Usuaris que han visitat aquest lloc : 2387
Visites que ha rebut aquest lloc : 6499