Un professor explica les tàctiques militars per aturar invasions del Magrib. Els alumnes apuntalen el cap amb una mà. Desvien la mirada. Tracen gargots amb el llapis. Miren al buit amb boca entreoberta. Sols fan guerres tirant-se pedres en el barranc d’en Peret. Ja coneixen les aliances.
—La batalla del Salado va ser l’enfrontament militar…
—Ieee, Salao —va cridar en Batista des d’un pati.
—Que me l’agafin a aquest, que me l’agafin —crida el professor amb veu de cassalla i reacciona amb lentitud.
Companys li reconeixen la veu, però ningú es mou. Un es mira les sabates. Un altre es mossega el llavi. Els secrets ajuden a sobreviure. Marxa a la seva aula de pressa.
Sona el timbre final de classes. Quan ell surt, compra un xàmbit al carret d’en Quico, gelater artesanal ambulant. Mans ràpides, còmplices, que s’esmunyen cap a la caixa dels polos abans que la tapa es tanqui. De llima, maduixa o cola.
S’esmunyen com Batista el Salao.
La vida en un xàmbit o en l’aigua de civada.
© del conte: Joan Guerola, 2026
Girona, 15 de juny de 2026
Usuaris que han visitat aquest lloc : 2387
Visites que ha rebut aquest lloc : 6499