Fixa la vista en un gres per revestir el sòcol de la seva façana. El toca i se’l mira amb entusiasme. Se li accelera el pols. Uns paletes el col·loquen.
Quan acaben li diu a una cosina:
—Has vist el sòcol de gres de la façana? Ha quedat maco, oi?
—Això fa anys que ho tinc jo a la meva façana.
—Ja, però aquest queda més endreçat.
—El meu encara és més fi. És de pasta roja. El teu és més rústic, amb trossets com trencats.
—Per això m’agrada. El teu fa més mostra.
Ara és el sòcol, un altre dia els fills. Sense discutir, gairebé no sabrien què dir-se.
© del conte: Joan Guerola, 2026

Girona, 18 de maig de 2026




Usuaris que han visitat aquest lloc : 2030
Visites que ha rebut aquest lloc : 5453