Dins d’un vagó del metro que va de Bétera a València, quatre joves, que com enfavats, miren els mòbils. Un parell de xiques jovenetes comparteixen auriculars, un altaveu d’una punta va a l’orella de cadascuna de manera que escolten música del mateix mòbil. Al costat d’en Bosch seu un home major que li fa senyals amb el cap alhora que alça les celles cap a dalt tot assenyalant les xiques que comparteixen la música del mòbil. També dibuixa una rialleta sorneguera. De sobte, sense més ni menys, es dirigeix a en Bosch, a qui no deu haver vist mai abans, i li diu:
Home major
A ver si el domingo sacamos al alcalde que tenemos.
En Bosch
(Queda estranyat per la valentia amb què s’adreça a ell, que segur que no ha vist en tota vida)
D’on? Vull dir, de quina població? Cada tants minuts passen per una diferent.
Home major
De la ciudad. ¿De dónde tiene que ser?
En Bosch
Ah! Bo, no ho acabava d’entendre.
Home major
Sí, hombre, el alcalde ese.
En Bosch
Bé, veig que no li agrada.
Home major (entre rialletes provocadores i sarcàstiques)
¡Vaya tiparraco! Es serio y muy aburrido.
En Bosch (fa un gest de mirar cap a baix. Després li diu)
Que per a ser bon polític s’ha de ser divertit?
Home major
¡Pues claro!
En Bosch
(Amb braços creuats a l’alçada del pit)
Vostè deu ser andalús, veritat?
Home major
(Una miqueta sorprès per la pregunta)
Sí, nacido allí pero me vine a los dos años con mi familia y tengo 82. Por tanto, soy valenciano.
En eixos moments, s’anuncia la pròxima parada i instants més tard baixen les xiques jovenetes que estaven unides pel mòbil del qual escoltaven música.
Home major
(Altra volta mentre les mira amb el mòbil a la mà i auriculars a les orelles)
¿Qué le parece a cada momento con ese chisme? Al final se enredaran y caerán en los cables.
En Bosch
(Ha tingut uns segons per pensar-se bé la resposta i quan es calmen els sorolls de les portes li etziba)
Doncs, vaja-se’n vostè a Andalusia, on els polítics potser són més divertits.
Home major
(Para de fer rialletes i comentar sobre les jovenetes)
Todos los políticos son iguales.
En Bosch
No. Em sap greu però no tots són iguals. N’hi ha de millors i de pitjors.
(L’home major fa rialletes i frega els dits índex i polze referint-se a diners. També ensenya una de les butxaques dels pantalons, mostrant que està buida)
En Bosch (altra vegada i emprenyat)
Si hom diu que tots són iguals, segur que són de dretes. Això ho diuen per amagar la corrupció. Vull que sàpiga no tots són iguals.
Home major
Sí, hombre sí. Todos los políticos son iguales y solo buscan (torna a fregar els dits índex i polze referint-se a diners) llenarse el bolsillo.
(En Bosch s’alça del seient perquè acaben d’anunciar la seua parada. Es torna a adreçar a ell)
En Bosch
Ja ha pensat bé el vot?
Home major
Claro que sí. Mire si lo tengo pensado que no me hacía falta la campaña electoral ni aguantarlos en la televisión ni que empapelen ciudades. No iré a votar. Lo tengo bien decidido. Y en Europa, aún menos.
Los políticos son como los banqueros. Hagan lo que hagan siempre cobran comisión. O como los curas, que lo mismo da si hacen bodas como entierros, ellos siempre cobran.
En Bosch
Ah, i si porta la vida sencera ací, ja va sent hora que parle valencià.
Home major
No, si yo lo entiendo.
En Bosch
Doncs, ara, a parlar-lo. Veurà com potser entén millor els polítics que considera avorrits. Jo, de vostè, meditaria a qui vota. Vaig a baixar. Vinga, adéu.
(Es diu per a si mateix en veu alta)
Em treu de polleguera aquesta classe de gent que van de sobrats i que pareixen estar de tornada de tot.
Pau i bé
