La Judith torna a casa. Dormo assegut a la porta del seu pis, el cap caigut sobre el pit. La llum del replà no s’apaga. La seva tardança no sembla molestar-la.
—Què fas dormint aquí? No tens cap altre lloc?
Em quedo sense paraules. M’aixeco amb dificultat. Coll adolorit. Cames adormides.
—Per casualitat havíem quedat?
—Sí.
—Quantes hores esperes?
—No ho sé. Potser cinc.
Ella obre els ulls i diu:
—T’he deixat plantat i m’has esperat cinc hores.
—Més o menys.
Ella obre els ulls i diu:
—T’he deixat plantat i m’has esperat cinc hores.
—Més o menys.
Ella revisa l’agenda del mòbil. La pantalla li il·lumina la cara. Es toca el front.
—Ostres! Em molesta haver-te fet esperar tant.
Solcs sense paraules, com a postals. Sense missatge. Sense revers. La cita es desfà; ni tan sols la reprograma. No fa cara de preocupació.
La tardança no l’afecta.
© del conte: Joan Guerola, 2026
Girona, 26 d’abril de 2026
Usuaris que han visitat aquest lloc : 1824
Visites que ha rebut aquest lloc : 5005