Mores d’esbarzer

Enterren la sardina. Va de dol. Plora. En Quaresma fa riure: celles alçades, punys tancats, braços en defensa. No somriu amb els adults.

A l’estiu, posa figues al cap d’una canya. La puja. La baixa. Els xiquets boten. Qui l’atrapa, se les menja. L’endemà hi lliga mores d’esbarzer. Juga amb la canya i canta: mores d’esbarzers, en voleu. Els nens tornen a saltar. 

Només amb ells.

© del conte: Joan Guerola, 2026

Girona, 20 de març de 2026