—De funcionari, vius. I pagues el pis —diu en Marc.
—Tu abans guanyaves molts diners. Fins i tot dissabtes —diu l’Oriol.
—M’he quedat sense feina —diu en Marc—. Ni separar-me puc. Vivim al mateix pis.
—Jo continuo igual —diu l’Oriol —. I ella?
—Quan tenia tres feines, reia. Quan en va quedar una, callava. Quan no en va quedar cap: “pinta, clava, arregla”.
—Això no és viure.
—Li he mirat un pis a l’Equador. Allà, amb tres-cents euros, en té prou.
—Sí que la vols lluny. I tu, què faràs?
—Canviaré els mobles, pintaré. Esborraré tots els rastres. M’aprimaré. Tornaré a ser el d’abans.
—Abans de què?
—Abans que fos massa tard.
© del conte: Joan Guerola, 2026

Girona, 31 de gener de 2026




Usuaris que han visitat aquest lloc : 709
Visites que ha rebut aquest lloc : 2334