El millor del que queda 

L’amant de l’Eduard treballa en l’administració d’una fàbrica tèxtil.
—Acomiaden cent treballadors. A mi, també. Amb una bona quitança.
—Ensumo que m’amagues la veritat, pobra de tu, si no me la dius.
—Jo et tinc a tu. Tens molts diners.

—Els diners que tinc els hem guanyat mon pare i jo —contesta l’Eduard—. No pots viure de franc.

L’Eduard li demana que li doni les claus i que cardi al camp.

Fa anys, l’Eduard i el pare posen en un soterrani quatre telers i una màquina de fusta per cardar les flassades. Venen llençols i flassades a països àrabs del golf Pèrsic. L’Eduard continua la fàbrica. La ven. Compra a bon preu un mas i unes terres a un comte necessitat de diners. Veu amb bon ull que s’acosta la crisi. Les fàbriques tèxtils tanquen una rere l’altra.

L’Eduard ven la seva en el ple de l’èxit; apaga els llums abans de pujar l’escala.

© del conte: Joan Guerola, 2026

Girona, 27 de gener de 2026