Per a un mossèn, dir missa podia ser una sentència de mort. De nit, va nedar pel llac gairebé sense moure els braços fins a una barqueta. El pare l’esperava, immòbil, amb les pales dins l’aigua.
En un altre poble, l’àngel de túnica i caputxó negre va portar dos terratinents a una cova de la serra. Els milicians els amenaçaven de mort. Un d’ells no es va adaptar a menjar del bosc i de la caça. Va morir. El supervivent el va enterrar sota un pi. Es va adormir a la cova. Un fregadís el va despertar. Hi havia assegut l’home que havia enterrat? No. Era un altre, també amenaçat, portat per l’àngel de la túnica i caputxó.
L’ermità del poble li enviava senyals amb un quinqué. L’àngel els conduïa fins a la cova del primer supervivent. Van passar alcaldes, capellans, empresaris i veïns. Ningú no sabia com hi arribaven. Els repartia per les coves de la serra. Mai més no se’n tornava a saber res.
Un bon dia, el supervivent va veure arribar l’àngel amb dos milicians.
No va dir res. Va fer lloc a la cova.
© del conte: Joan Guerola, 2023

Girona, 7 de febrer de 2023




Usuaris que han visitat aquest lloc : 767
Visites que ha rebut aquest lloc : 2554