Creus de terme  

Mentre mirava fotografies, es va adormir amb dues a les mans. En una, l’àvia sostenia un rosari damunt la faldilla negra. En l’altra, ell ajudava el rector, vestit d’escolà.

Va somniar que predicava des d’un talús. La gent havia de travessar un camí ple d’espines i serps  fins a l’alliberament.  No l’escoltaven. El van apedregar. A les afores del poble, va aixecar el cap i va obrir els palmells de les mans cap al cel. Va començar una pregària que no va acabar.

Es va despertar amb mal de cap. Es va vestir i va sortir de casa. A la sortida del poble, una creu de terme. Més endavant, una creueta amb flors. Les va deixar enrere per arribar puntual a la feina. A la feina, el somni li tornava a trossos. Va mirar la pantalla sense llegir. Va repetir una tasca que ja havia fet. A casa hi havia piscina i gossos. Aquella nit s’havia adormit amb dues fotos a les mans: l’àvia amb el rosari, ell d’escolà. Feia temps que no entrava a una església. En acabar va marxar. 

Es va aturar davant l’auto amb les claus a la mà. 

© del conte: Joan Guerola, 2015

Girona 15 de febrer de 2015