Una metgessa de Cuba que fa visites a domicili entra en un pis un dissabte nit. Va pel passadís bellugant malucs fins a l’habitació. Ell no li treu els ulls de sobre. Ella l’ignora. Entra on és la dona enfebrada i amb tos. Li pren la temperatura i l’ausculta. La grip. Li posa una injecció per calmar-li el malestar: ha de fer llit i repòs. En surt. A la sala d’estar, en Marc li allarga la targeta de l’assegurança i recull les receptes. La mira. S’acosta a ella que creua els braços sobre els pits. Li ofereix menjar i un got de vi. S’hi està bé. A fora fa fred. Per què anar-se’n tan aviat si no l’espera cap visita? Ja l’avisarà el mòbil. Demà es quedarà sense feina. L’empresa de medicina privada ha retallat serveis. Parlen poc. Mengen davant la xemeneia. Ella tornarà a Cuba per veure la mare. Abans de marxar, en Marc li demana que torni a mirar la seva dona.
Vol saber si el tractament fa efecte.
© del conte: Joan Guerola, 2017
Girona, 21 de setembre de 2017
Usuaris que han visitat aquest lloc : 767
Visites que ha rebut aquest lloc : 2554