Venia del bar d’un poble. Ronda rere ronda de cervesa. Vaig evitar la carretera principal. Millor la local sense controls. En arribar a un poblet, un gat, encara llepant-se la pota, va sortir d’entre dues cases i va travessar la carretera. Vaig frenar de cop. Caminava amb tres potes. Vaig aprofitar l’aturada per fer un glop de vi de l’ampolla que feia de copilot.
Uns metres més enllà, una serp llarga, estesa al mig de l’asfalt, com una ratlla més pintada a terra. Si esquivava el cap amb les rodes del davant, l’esclafaria amb les del darrere. Vaig frenar del tot. Un altre glop.
Vaig arrencar. Al revolt següent, un porc senglar va travessar la carretera amb vuit cries darrere d’ell, com una processó silenciosa. Vaig frenar amb força. El vi encara esperava.
Més endavant, tres perdius descansaven al mig de la calçada. Cantaven. Ni el clàxon les va fer moure. Vaig parar del tot i vaig beure de nou, com si el temps també s’hagués aturat.
La carretera feia esses impossibles. O potser era jo. Corbes. Més corbes. Vaig arribar a un pont recte. El vaig passar com si fos un revolt. I vaig sortir volant.
© del conte: Joan Guerola, 2025
Girona, 7 de novembre de 2025
Usuaris que han visitat aquest lloc : 335
Visites que ha rebut aquest lloc : 952